Cristina O'Callaghan Gordo
Professor/a Agregat/da Estudis de Ciències de la Salut
La Salut Planetària és el nou paradigma que ens ha de permetre seguir millorant la salut de les persones a nivell global dins del límits del planeta.
- Grup de recerca
- GRSP
- Àmbit
- Ciències de la salut
- Centre d’adscripció
- Estudis
ODS:
La meva recerca s'emmarca en l'àmbit de la salut planetària, és a dir, l'estudi dels impactes en la salut humana de la disrupció dels sistemes naturals de la Terra per causes antròpiques, tenint en compte els sistemes polítics, econòmics i socials en què es produeix en aquestes interaccions. Com a epidemiòloga, estudio l'associació entre diverses exposicions ambientals i les malalties no transmissibles a escala global.
Actualment, les meves línies principals de recerca són les següents:
i) associació entre l'estrès tèrmic i les malalties renals, incloent-hi l'estudi de la malaltia renal crònica de causes desconegudes;
ii) urbanització i salut, amb interès especial per l'exposició a les zones verdes de les ciutats;
iii) epidemiologia ambiental i pobles indígenes, especialment l'estudi de la contaminació relacionada amb les indústries extractives.
Estrès tèrmic i malalties renals
Les malalties renals són un problema de salut pública cada cop més important a escala global. La prevalença creixent de les malalties renals no es pot explicar únicament per l'augment de factors de risc com la diabetis i la hipertensió. Les temperatures altes, que afavoreixen l'estrès tèrmic, podrien explicar l'augment de la prevalença de les malalties renals especialment en determinats col·lectius, com en treballadors agrícoles de l'Amèrica Central, Sri Lanka i l'Índia, on s'han descrit epidèmies de malaltia renal crònica de causes desconegudes. L'exposició a estrès tèrmic durant una única jornada s'associa a una reducció de la funció renal i a un risc més elevat de patir lesió renal aguda. L'objectiu d'aquesta línia de recerca és aclarir l'associació entre l'estrès tèrmic i el risc de malalties renals per tal de protegir la salut dels col·lectius més exposats, com per exemple agricultors de climes càlids, fet que és especialment rellevant en el context actual de crisi climàtica.
Urbanització i salut
La vida a les ciutats augmenta els nivells d'exposició a la contaminació de l'aire, acústica o lumínica, i promouhàbits de vida no saludables com el sedentarisme. La presència d'espais verds a les ciutats pot mitigar aquestes exposicions negatives i millorar la salut de les persones que hi tenen accés. L'accés a espais verds s'associa ambdiverses millores per a la salut. El focus d'aquesta línia de recerca és estudiar-ne l'efecte sobre malalties cròniques com el càncer i establir-ne els mecanismes.
Epidemiologia ambiental i pobles indígenes
L'entorn on vivim determina la nostra salut, i això és especialment cert en les poblacions indígenes, ja que depenen de l'entorn natural per subsistir. Les activitats extractives comporten una degradació ambiental elevada,i hi ha un fort encavalcamententre les zones d'extracció de combustibles fòssils i els territoris indígenes. L'objectiu d'aquesta línia és investigar els efectes de la degradació ambiental derivada de les activitats extractives en la salut de les poblacions indígenes que viuen a prop.
La meva docència està centrada principalment en el màster de Salut Planetària, del qual sóc codirectora.
-
Contaminació global i salut
La contaminació ambiental és responsable d'aproximadament nou milions de morts anuals, sent la primera causa ambiental de morbiditat i mortalitat, i s'estima que els seus efectes estan en gran part subestimats. Aquesta càrrega es distribueix de manera molt desigual entre països i poblacions, afectant de manera desproporcionada a la població dels països de renda mitjana i baixa, on es produeixen més del 90% de les morts per aquesta causa, i a les poblacions i grups vulnerables com a poblacions indígenes, grups marginals, minories ètniques i nens. Les fonts i vies d'exposició a la contaminació són diverses i inclouen entre altres la indústria, la mineria, la generació d'electricitat, l'agricultura, i la combustió de combustibles fòssils. L'objectiu d'aquesta matèria és analitzar les causes i mecanismes generadors de la contaminació ambiental, els efectes que té per als sistemes ecològics i la salut, tenint en compte les diferències segons regions i grups de vulnerabilitat, i avaluar els mecanismes de reducció de la contaminació tenint en compte factors de cost-benefici, tecnològics i de justícia ambiental.
-
Solucions integradores i canvis transformadors
La Salut Planetària requereix d'un enfocament integrador per a buscar solucions als complexos reptes del Antropocè i promoure els canvis necessaris en diversos sectors de la nostra societat per a fer-la sostenible i garantir la nostra salut i la de generacions futures. Per a revertir, mitigar i/o adaptar-nos i els efectes del canvi ambiental global es requereixen de manera urgent canvis profunds en la nostra manera de consumir i organitzar-nos, alhora que avancis tecnològics que accelerin la mitigació o minimitzin el nostre impacte en els ecosistemes. L'objectiu d'aquesta matèria és aplicar el concepte de canvis transformadors en el marc de la Salut Planetària, avaluar críticament les estratègies actuals de desenvolupament sostenible i sintetitzar iniciatives transdisciplinars per a promoure una societat sana i sostenible
-
Investigació en Salut Planetària
Aquesta assignatura té com a objectiu la planificació del protocol de recerca que posteriorment es desenvoluparà en el marc del Treball Final de Màster. Per això, la seva finalitat és familiaritzar als i les estudiants amb les àrees rellevants per a la recerca en Salut Planetària i desenvolupar la capacitat per a identificar i desenvolupar un protocol de recerca en una d'aquestes àrees. Els i les estudiants identificaran i se centraran en una àrea determinada per a abordar una pregunta científica rellevant i desenvolupar un breu protocol de recerca. L'àrea de recerca i l'enfocament adoptat seran consistents amb els antecedents acadèmics dels participants i podran abastar des d'enfocaments qualitatius fins a metodologies quantitatives complexes. Igualment, es promourà la inclusió en el projecte d'aportacions transversals com ara la inclusió de components multidisciplinaris i transdisciplinars, l'oportunitat de capitalitzar els ODS, el reconeixement de la incertesa i la capacitat de comunicar-se amb els responsables de les polítiques i amb la societat.
-
Treball final de Màster
El treball final és el punt culminant del màster en Salut Planetària. Durant la realització del TFM s'espera que l'estudiant integri i aplicació el coneixement adquirit en les matèries prèvies per a desenvolupar el projecte de recerca en l'àmbit de la Salut Planetària definit en el transcurs de la matèria "Investigació en Salut Planetària". Els continguts del Treball Final de Màster estan relacionats amb la recerca al voltant d'un repte real relacionat amb la Salut Planetària, triat per l'estudiant segons els seus interessos i abordat de manera transdisciplinar.
-
Canvis en usos del sòl, pèrdua de biodiv. salut humana
Més d'un quart dels hàbitats naturals s'han convertit en terres destinades a altres usos, com a zones agrícoles o industrials, i aquesta tendència segueix a l'alça en unes certes regions, especialment en les zones tropicals i subtropicals. L'agricultura extensiva i els usos industrials del sòl afavoreixen la seva erosió i promouen la desertificació. Aquests processos posen en risc la salut humana a la seguretat alimentària i contribuir al canvi climàtic mitjançant la pèrdua de reservoris de carboni. Addicionalment, el canvi d'usos del sòl té un efecte directe sobre la reducció de la biodiversitat, que s'ha accelerat en els últims 40 anys, i actualment és entre 10 i 100 vegades més alta que l'observada en els últims 10 milions d'anys. La pèrdua de biodiversitat posa en risc la salut humana mitjançant diverses vies, incloent (i) facilitar l'aparició de noves malalties emergents, en veure's afectats els mecanismes de control propis dels ecosistemes sans per a regular l'aparició de nous patògens, (ii) l'afectació de la seguretat alimentària, en reduir el nombre de pol·linitzadors, dels quals depenen més del 75% dels cultius, i en reduir l'agrobiodiversitat, que afavoreix una millor capacitat de resposta front les plagues; (iii) la pèrdua d'una font principal d'obtenció de medicines; (iv) la reducció de la funció immunològica, en reduir-se la diversitat en la microbiota humana; i (v) la pèrdua dels efectes beneficiosos del contacte amb la naturalesa a nivell de benestar. L'objectiu principal d'aquesta matèria és comprendre els factors que impulsen la conversió d'hàbitats naturals i la pèrdua de biodiversitat, analitzar els efectes que aquests esdeveniments tenen sobre la salut humana, i avaluar la importància de les polítiques conservació, restauració i maneig sostenible dels ecosistemes i adaptar-los com a eines per a preservar la salut.
Professora responsable d'assigantarua i directora del programa Màster Universitari en Salut Planetària