Marc Balcells Magrans

Criminologia

Dret Penal

• Despatx penal

  L'assignatura Despatx penal forma part del programa de pràctiques externes (PPE), que consta de 30 crèdits ECTS i es computen en 750 hores de treball pràctic. Un d'aquests blocs temàtics jurídics és Despatx penal i té una dedicació de 10 crèdits ECTS de caràcter pràctic (de 250 a 300 hores de dedicació a qüestions judicials i no judicials).

  Per poder-se matricular d'aquesta assignatura és necessari tenir 40 crèdits superats.

  La dedicació de l'alumnat en el despatx penal correspon a 250 hores de treball pràctic. L'advocat tutor farà una presentació del despatx, a través de l'aula virtual. És obligatòria l'assistència a dues reunions en línia amb l'advocat-tutor de cada despatx, en la qual s'abordaran qüestions rellevants en relació amb la intervenció de l'advocat en l'ordre jurisdiccional respectiu.

  El ritme de treball s'ajusta a les característiques d'un despatx de l'ordre penal, i les activitats que es fan corresponen als aspectes i continguts essencials d'aquest ordre jurisdiccional. Es desenvolupen les competències orals i escrites pròpies de l'advocat que actua en l'ordre penal, tant en l'àmbit litigiós com en el no litigiós o davant cossos policials.

  Els treballs es basen en expedients reals portats pels advocats tutors en els exercicis professionals respectius, que es faciliten als estudiants amb les dades personals anonimitzades per tal de garantir la confidencialitat. Els advocats tutors proporcionen les instruccions i consells pertinents per dur a terme les tasques encomanades als futurs advocats, assegurant el treball i l'assoliment de les competències i els objectius que marca la normativa d'accés a la professió. El seguiment de l'activitat de l'alumnat inclou el corresponent retorn individualitzat per part de l'advocat tutor sobre les tasques dutes a terme pels estudiants. La direcció acadèmica del màster fa un treball previ d'anàlisi dels casos que s'hauran de plantejar per tal d'assegurar-ne la qualitat, l'adequació competencial i la diversitat temàtica.

• Treball final de Màster

  El Treball final de màster és una assignatura pensada perquè l'estudiant faci un treball individual de síntesi dels coneixements adquirits en altres assignatures del màster, així com per posar en pràctica les competències necessàries per optar al títol de màster universitari de Ciberdelinqüència. El seu objectiu general és aprofundir en alguna de les temàtiques tractades en les assignatures teòriques, mitjançant l'elaboració d'un informe o treball de recerca en què es treballaran les competències del màster, amb especial dedicació a les relatives a la metodologia. El TFM recull la feina feta a l'assignatura Projectes d'investigació, prevenció i intervenció, impartida el primer semestre dels estudis, i la continua. Com a treball de síntesi que és, el Treball final de màster està pensat per ser la darrera assignatura que l'estudiant cursi dins del màster.

• Dret penal III

  L'objecte principal d'aquesta assignatura el constitueixen els anomenats delictes econòmics o delictes socioeconòmics. El grau d'especialització i aprofundiment assolit en l'anàlisi de les figures delictives previstes en el llibre II del Codi penal aconsella el tractament separat de diferents grups de delictes, amb la qual cosa es millora la tradicional sistemàtica d'estudi conjunt de tota la part especial del dret penal. Aquesta orientació en l'ensenyament de la disciplina explica que en l'assignatura Dret penal II s'haguessin estudiat únicament els delictes que afecten béns jurídics de caràcter individual, entre els quals s'han d'incloure els delictes patrimonials estrictament. D'aquests darrers es diferencien els delictes econòmics pel fet que en aquest grup d'il·lícits penals l'objecte de tutela deixa de ser individual per convertir-se en col·lectiu, donat que representen una ofensa potencial o adreçada al públic en general. Tanmateix, la naturalesa patrimonial o econòmica d'alguns delictes no es troba completament definida, la qual cosa esdevé la raó fonamental que en el Codi penal actual la regulació d'aquests dos grups de delictes es faci conjuntament al títol XIII del llibre II —sens perjudici que alguns delictes econòmics es trobin regulats fora d'aquest títol. Aquesta també és la causa que en el present pla docent s'inclogui l'anàlisi de figures delictives en què el vessant patrimonial té importància juntament amb d'altres de caràcter essencialment econòmic.

• Desviació i control social

  Des dels orígens, la criminologia ha estat considerada una ciència multidisciplinària en què les diferents aportacions conflueixen en un interès comú: explicar les raons últimes de la conducta delictiva dels éssers humans. Juntament amb l'aportació de la psicologia, l'anàlisi sociològica de la conducta desviada i dels factors i funcions del control social han estat elements fonamentals per arribar a comprendre i detallar les raons per les quals els individus cometen conductes desviades i delictives.

  L'assignatura Desviació i control social forma part del grup d'assignatures sociològiques del grau de Criminologia. Centra l'objecte d'estudi, en primer lloc, en el fenomen social de la "desviació", entès com la ruptura de les normes socials, des d'un punt de vista que supera el simple incompliment de la legalitat. S'analitzaran els efectes negatius, però també els positius del procés de desviació, així com la importància que la reacció i el context social tenen en la construcció i identificació amb el comportament no conformista.

  En segon lloc, i com a element clau de la reacció social, l'assignatura analitzarà els diferents processos de "control social" del comportament, que van des del control del sistema legal (control social formal) fins al mateix autocontrol, passant per la reacció del cercle proper (control social informal).

  Finalment, s'estudiaran els factors que formen els processos d'etiquetatge, estereotip i estigmatització, així com els patrons que connecten l'estructura social i la desviació, i el seu reflex en problemàtiques concretes com les subcultures desviades o la delinqüència de coll blanc.

• Projectes d'investigació, prevenció i intervenció

  Projectes d'investigació, prevenció i intervenció és una assignatura pensada perquè l'alumnat dissenyi i estigui preparat per fer el treball final de màster, o TFM, un treball individual de síntesi dels coneixements adquirits en altres assignatures del programa, així com per posar en pràctica les competències adquirides al llarg del programa. Així, a partir d'una tria d'una temàtica, l'objectiu general és que l'alumne vagi treballant la literatura entorn del tema elegit, la metodologia més apropiada per dur a terme el futur TFM, i la cerca de les dades més adequades. El resultat final ha de ser la redacció d'una petita tesina.

• Delinqüència organitzada

  La matèria de Delinqüència organitzada s'imparteix com a assignatura de caràcter optatiu dins del programa del grau de Criminologia. La qüestió de la delinqüència organitzada ha estat prèviament tractada (juntament amb les temàtiques de delinqüència juvenil, violència de gènere i immigració relacionada amb la delinqüència) com a part integrant de l'assignatura de caràcter fonamental, Fenomenologia de la criminalitat. En el cas de l'assignatura optativa específica Delinqüència organitzada, l'objectiu principal és aprofundir en l'estudi d'aquest àmbit concret de la criminologia. Aquesta assignatura vol oferir la possibilitat d'adquirir un coneixement més extens de la delinqüència organitzada als estudiants que estiguin interessats a ampliar els coneixements en aquest àmbit d'estudi.

  Com a materials docents per a l'estudi de l'assignatura, es facilitarà a l'estudiant capítols del llibre titulat Crimen.org: evolución y claves de la delincuencia organizada, de Luis de la Corte Ibáñez i Andrea Giménez-Salines Framis. A la vegada, l'equip docent de l'assignatura ha seleccionat articles acadèmics rellevants. 

  Amb relació al temari de l'assignatura, al llarg d'aquest semestre, s'abordaran de manera detallada les principals claus per entendre aquest fenomen delictiu grupal i els avançaments conceptuals i explicatius aconseguits fins ara. Concretament, s'abordarà la definició de delinqüència organitzada i s'establiran les barreres conceptuals amb fenòmens similars. A més s'incidirà sobre els enfocaments explicatius que aborden aquest fenomen, des de tres plans conceptuals: estructural, organitzacional i individual. També s'abordarà l'estudi de l'interior de l'organització criminal: l'estructura o l'esquelet de les organitzacions i la divisió interna de funcions. Finalment, es tractarà del paper que exerceix Espanya en el crim organitzat internacional i europeu, i els principals tràfics il·lícits dels quals som protagonistes.

• Dret penal II

  L'assignatura que ara es presenta com a Dret penal II constitueix el primer tram empíric sobre el qual es poden projectar les categories generals estudiades en la primera part de la disciplina. L'afirmació precedent comprèn ja, en síntesi, el conjunt de característiques que en delimitaran el contingut i el desenvolupament al llarg del curs acadèmic. Així, doncs, no es tracta de la continuació en l'estudi d'institucions dogmàtiques, sinó, precisament, de la projecció de totes aquestes institucions cap a la interpretació dels tipus concrets de la part especial. En aquesta ocasió, però, l'organització semestral del curs acadèmic i la dinàmica virtual de la UOC, d'una banda, i la mateixa estructura de l'ordenament jurídic en conjunt, d'una altra, imposen limitacions d'ordre quantitatiu i qualitatiu, respectivament. 

  En el primer sentit, raons de prudència elemental aconsellen limitar l'objecte d'estudi a una part del conjunt delictuós comprès en el llibre II del Codi penal, lluny de la clàssica ambició dels vells plans d'estudis de les universitats presencials, afortunadament la majoria desterrats. L'edició de materials didàctics —especialment elaborats segons patrons pedagògics moderns— imposa, així mateix, la grata obligació de confeccionar activitats complementàries de seguiment directe per part del professor de l'aula, la distribució temporal de les quals possibilita una comprensió profunda del temari.

  En termes qualitatius, la configuració final de l'assignatura respon a la necessitat d'adequar la sistemàtica nascuda del Codi penal de 1995 al quadre de valors constitucionals de màxim nivell, començant, per tant, per la projecció de la dogmàtica penal general sobre els delictes contra la vida, la integritat física, la llibertat, la seguretat, la llibertat sexual, les relacions familiars i el patrimoni, de tràfic de drogues i contra la seguretat viària com a receptors dels principals béns jurídics individuals.

  En qualsevol cas, la concepció del dret penal com a exponent últim i més enèrgic de protecció de béns jurídics, unit a la multiplicació de béns jurídics supraindividuals derivats de l'ampli desenvolupament social dels darrers temps, implica la necessitat d'estructurar progressivament l'assignatura, de manera que l'estudiant pugui conèixer en primer lloc les assignatures en què es disciplinen genèricament els àmbits d'activitat esmentats i, només posteriorment, la forma en què el dret penal (mitjançant els tipus de la part especial) protegeix enfront dels atacs més greus. És per això, per exemple, que no són tractats en aquesta segona part del dret penal i ho seran en la posterior assignatura de dret penal econòmic altres delictes com els delictes societaris, contra la propietat industrial o intel·lectual, contra la Hisenda Pública i la Seguretat Social, per tal d'afavorir l'aprenentatge previ de les bases del dret mercantil, financer i tributari, laboral o administratiu, respectivament.

NIUs

ESPRIA

Grup de treball de PAFs